Social Icons

CAP DE NOSALTRES ÉS MÉS IMPORTANT QUE LA RESTA DE NOSALTRES.EL TOCAOUS DE SUECA

domingo, 14 de abril de 2013

LA VEU DE CENTO.

Bé, de manera inexorable em veig, una vegada més, obligat a intentar convencer els politics de que TENEN L'OBLIGACIÓ LEGAL I MORAL de respectar els ciutadans.

Qué perqué dic això? doncs bé, ho explicaré.

Conegut per tothom, i criticat per l'inmensa majoria de suecans, es "l'affaire" de la bliblioteca, una obra qué està progonitzant un culebró, per culpa dels politics, i unes despeses realment elevades, sense qué fins ara s'hagi donat les degudes explicacions per part dels nostres governants.

En esta carrera de despropòsits destaca el regidor de cultura, sr. Navarro. L'esmentat seudopolitic, no vull ofendre els politics de debò, si per algo s'ha caracterizat fins ara es pel seu menyspreu cap a la ciutadania, i els problemes greus que mostra a l'hora d'acceptar les critiques, per molt justificades i respectuoses que siguen.

Home irrespetuós i faltó, com s'encarrega de demostrar a la minima ocasió, afegeix a les sues qualitats paleses una execrable habilitat per burlar-se de la ciutadania. La seua mediocritat i manca de valors humans han creuat totes les lines roges amb la fotografia que, com a major mostra de menyspreu, ha penjat al seu mur en una xarxa social. El titular de cultura ofén la ciutadania al aparéixer a la foto amb un got amb xocolata a una mà i una valenciana a l'altra. Afirma, amb una ofensiva irònia doncs és public i notori qué l'esdeveniment no s'ha produït, que el motiu és l'inaguració de la biblioteca, Pa cagar-se i no torcar-se!!!!

He tingut que comptar fins a deu abans de escriure açò. Hi ho faig perqué em senc ofés, menyspreat, ningunejat i motiu de burla per part de qui no ha demostrat la més mínima condició per encapçalar el departament de cultura. Ho faig perqué no m'agrada que ningú faci broma amb el meus calés. Ho faig perqué el tema és molt serios i s'han malbaratat molts diners públics en l'innecesària obra (cal recordar que ja hi era acabada quan decidiren reformarla i soterrar més diners de l'erari públic). I sobretot ho faig perquè em negue acceptar que un polític em "vacile" d'eixa manera.

Senyor Navarro vaig a fer el que mai pensava que faria i és axigir-li coherència, trellat no li puc demanar doncs es missió imposible, que recapacite; que s'adone d'una punyetera vegada de qué no està a l'alçada; que demane perdó i presente la seua dimisió. És l'única manera possible de qué recupere una mica de la dignitat que vosté, de manera incomprensible, s'empenyat en malbaratar.

Pense-ho i decideixca, per primera vegada a la seua carrera, prestar un servei al seu poble.

Gràcies de bestreta, sr. Navarro.

Signat: Cento.

jueves, 11 de abril de 2013

LA VEU DE CENTO.


Quan u pensa qué està de volta de tot, es trova amb noticies que, com a minim, el deixen certamen descol·locat.

Deia Joan Fuster que ser de Sueca és un anacronisme. Doncs bé, si algun tenia dubtes sobre l'afirmació de l'assagista de Sueca, el Consell de la Joventut de la capital de la Ribera Baixa ho confirma.

L'afirmació neix del anunci que fa la directora de l'esmentat organisme.

Segons es pot llegir a la premsa de avui, el Consell de la Joventut de l'ajuntament de Sueca organitza un event qué, sota el altisonant nom de "Meneja't i canta", pretén organitzar el seu "Tu si que vales" casolà. 

Segóns la directora del organisme encarregat de posar-ho en marxa , Pilar Colechà, "l'event va dirigit als adolecents i joves de Sueca, així com propiciar la sua participació activa". En ell podràn demostrar les seues qüalitats per a la faràndula.
Meneja't i canta és l'ultima ocurrència del organisme depenent de la regidoria de la joventut que dirigueix la regidora Raquel Tamarit.

Al més pur estil holliwoodense, per participar primer es tindrà que efectuar un casting, mitjançant el qual s'acceptarà els participans o no. Les coses ben fetes, sempre estan ben fetes.

La cosa no passaria de ser una simple anècdota sinó fos per qué la situació del poble no està per a balls i milongas. Ara bé, vaja per davant el major respecte pel que cadascú vullga fer, però això no és obstacle per a qué mostre el meu escepticisme davant un esdeveniment que suposadament generará unes despeses i amb els temps qué correns crec, sincerament, qué hi han maneres més fructiferes de gastar els calés.

A hores d'ara coneguem el organitzador, les bases, el lloc, etc. però es conegut qué qualsevol espectacle d'aquest tipus vecesita d'un Risto Megides que l'anime En el cas de Sueca en qui recaurà el paper?. La solució molt prompte.

Signat: Cento

viernes, 5 de abril de 2013

LA VEU DE CENTO

Com molt bé explica el tocaous de Sueca, el ple corresponent al més d'abril ha estat un feix d'abraços, felicitacions i bons desitjos cap a l'interventor i el secretari qué, de seguit, deixaràn la plaça a l'ajuntament de Sueca.
D'eixida, el ple anunciava el qué anava a ser, una vertadera malva. S'encarregava de ficar la primera pedra el popular José Luis Ribera, en el punt de resolucions d'alcaldia, al tractar amb guant de seda al no adscrit Enrique Vidal. Preguntava el popular sobre el sobrecost de la reforma de la plaça de l'ajuntament, qué finalment ha costat 134.000 euracos quan estava previst qué costara 50.000 més els 30.000 de subvenció, i el fet de qué les obres foren adjudicades sense concurs. Doncs be, el senyor Ribera donava com a bona ¿? la resposta de Vidal qui ho arreglava amb el peligri argument de qué en realitat eren dues projectes. Arrea!!!!.
Tant tranquil transcorria el ple que el senyor Baldovi començava a sentir-se incómode al no poder agafar gens de protagonisme, docs no tenia en qui barallar-se. Home imaginatiu com és, solucionà el problema amb una enciclica de les d'ell. La soltà aprofitant qué l'ajuntament, per fi, havia presentat els compter de liquidació des de l'any 2006 fins el 2011 que li demanava la conselleria. Fidel al seu estil, el diputat nacional tirà pel cami del mig. Primer carregà contra els mitjans de comunicació afirmant qué si l'havien senyalat com l'alcalde més opac d'Espanya havia estat com a conseqüència d'una campanya de desprestigi cap a Compromís, mitjançant la seua persona. Venint-se amunt s'atreveix amb cites i frases fetes i afirmava que hi ha una màxima dels mals periodistes que diu que "no deixes que la realitat et trapitge un titular". Ole tus huevos, Joan!!!!. Omiteix qué això qué ell fa s'anomena matar el missatger i és la màxima del politic dolent i barroer. Es significava el senyor Baldovi, en plena borratxera ególatra, en la seua condició de màrtir, doncs havia aguantat una campanya "malsana", "interesada" i "malévola". Posat en feina també descarregà, per si no colava l'esmentada excusa, amb els funcionaris qué trigaven més del degut en arreglar els números, però es mostrava misericordiós amb ells al senyalar qué si ho feien era perqué eren un grans profesionals que no ho entregaven fins que no estagueren ben fets. Encara deixà volar una mica més el seu egocentrisme al endollar al públic la lectura d'una homilia qué deu sap d'on l'havia tret.
Fou la nota discordant d'un ple qué a més tingué que suportar un recés per a qué el partit popular puguera analitzar una proposta que l'equip de govern havia recollit de la plataforma d'afectats per les hipoteques. El motiu no és altre qué "l'oblid" del portaveu popular (altre que se'n va al moro) qué ocupat en un dinar a Gandia no havia pogut reenviar la proposta als seus companys per el seu estudi, pillan-los aixi amb el peu canviat al desconeixer el tema.
Fou, al meu parer, el més destacat en un ple en el qué defugiren de temes de major calat. La major preocupació de la corporació dermoestetica era resaltar el sanejament econòmic del nostre ajuntament, toca algo és algo,i el bon rotllo qué estàn disposats a mantenir d'ara endavant.
Ens mantindren a l'aguait a veure el qué dura.

jueves, 4 de abril de 2013

RESUMEN DEL PLENO

TITULO DE LA PELICULA¨LA PLAÇA DEL DIAMANT¨
En un lugar cuyo nombre no quiero ni nombrar, todos los primeros jueves de mes( si era festivo el jueves siguiente), sus señorias se reunian en el salón de plenos de la casa consistorial para intentar arreglar los temas de pueblo antes era ciudad pero conforme vamos sera mas aldea  pues la palabra pueblo pronto desaparecera.
Por una parte estaba la Corporación Dermoestetica que sin hacer nada en el poder asentados estan, por otra los peperonis que no les llamaremos oposición.
Hoy diremos que el pleno ha empezado con algunos cambios en las banquetas por que tenemos un adscrito pero que esta con lo que gobiernan, diremos como la canción , uu vaya lio los amigos de mis amigos son mis amigos, bueno la cosa ha empezado muy bien sobre resoluciones de alcaldia y demas.
Hablaremos primero de lo que ha costado tapar el agujero(nunca mejor dicho) de nuestra emblematica plaza la friolera cantidad de 134.000 euros de nada casi res diu el diari, luego una facturita de na de 9000 y pico euros de nuestro deteriorado concurso internacional de Paellas pues menos mal que lo hicieron Miercoles que si no el presupuesto se dispara.
Ha hablado nuestra Señoria diputado Nacional  Baldovi tenia ganas de decir sobre que la cuentas ya estan saneadas menos mal que si no esto no hubiera terminado nunca.
Intenta poner un punto del dia se corta la emisión de la televisión nunca mejor dicho ,cerveseta en la baro?.
Bueno tambien algunas pequeñas cosas como diria Serrat pero nada que resaltar como siempre.
Desde aqui tambien queremos dar la mejor suerte del mundo ha Superman y Jesus Superstar (secretario y interventor) en sus nuevos destinos, resaltar que todo han sido elogios para ellos dos que graciosos cuando los mimos en algun momento los han querido crucificar.
Bueno como no estaba en el orden del dia y el alcalde no dejaria hablar no podemos decir nada de mi queridisima rerebiblioteca, de la piscina decubierta y de la tapada, de la central de inteligencia de la polica local y menos del pabellon de Sebastian Diego y eso es todo amigos.
Dato curiosos despues del pleno se anunciaba un horno muy conocido de una Beata pero despues de lo visto se me ha quitado el hambre y esos panaous inyectados de chocolate no me los comeria ni por la gracia de Dios.