Bé, de manera inexorable em veig, una vegada més, obligat a
intentar convencer els politics de que TENEN L'OBLIGACIÓ LEGAL I MORAL
de respectar els ciutadans.
Qué perqué dic això? doncs bé, ho explicaré.
Conegut
per tothom, i criticat per l'inmensa majoria de suecans, es "l'affaire"
de la bliblioteca, una obra qué està progonitzant un culebró, per culpa
dels politics, i unes despeses realment elevades, sense qué fins ara
s'hagi donat les degudes explicacions per part dels nostres governants.
En
esta carrera de despropòsits destaca el regidor de cultura, sr.
Navarro. L'esmentat seudopolitic, no vull ofendre els politics de debò,
si per algo s'ha caracterizat fins ara es pel seu menyspreu cap a la
ciutadania, i els problemes greus que mostra a l'hora d'acceptar les
critiques, per molt justificades i respectuoses que siguen.
Home irrespetuós i faltó, com s'encarrega de demostrar a la minima ocasió, afegeix a les sues qualitats
paleses una execrable habilitat per burlar-se de la ciutadania. La seua
mediocritat i manca de valors humans han creuat totes les lines roges
amb la fotografia que, com a major mostra de menyspreu, ha penjat al seu
mur en una xarxa social. El titular de cultura ofén la ciutadania al
aparéixer a la foto amb un got amb xocolata a una mà i una valenciana a
l'altra. Afirma, amb una ofensiva irònia doncs és public i notori qué
l'esdeveniment no s'ha produït, que el motiu és l'inaguració de la
biblioteca, Pa cagar-se i no torcar-se!!!!
He
tingut que comptar fins a deu abans de escriure açò. Hi ho faig perqué
em senc ofés, menyspreat, ningunejat i motiu de burla per part de qui no
ha demostrat la més mínima condició per encapçalar el departament de
cultura. Ho faig perqué no m'agrada que ningú faci broma amb el meus
calés. Ho faig perqué el tema és molt serios i s'han malbaratat molts
diners públics en l'innecesària obra (cal recordar que ja hi era acabada
quan decidiren reformarla i soterrar més diners de l'erari públic). I
sobretot ho faig perquè em negue acceptar que un polític em "vacile"
d'eixa manera.
Senyor Navarro vaig a fer el que
mai pensava que faria i és axigir-li coherència, trellat no li puc
demanar doncs es missió imposible, que recapacite; que s'adone d'una
punyetera vegada de qué no està a l'alçada; que demane perdó i presente
la seua dimisió. És l'única manera possible de qué recupere una mica de
la dignitat que vosté, de manera incomprensible, s'empenyat en
malbaratar.
Pense-ho i decideixca, per primera vegada a la seua carrera, prestar un servei al seu poble.
Gràcies de bestreta, sr. Navarro.
Signat: Cento.