BRUTICIA A LA NETEJA?.
Cento diu:
Que els plens municipals no aporten, gaire bé, res de bo a la governalitat del municipi és cosa força coneguda. Potser siga per això que els nostres regidors, de tant en tant opten per muntar el numeret amb la finalitat d'entretenir el poble. Dic això per no manifestar el que en realitat pense, doncs n'estic segur de que acabaria per ferir alguna que altra sensibilitat, si es que n'he queda d'això.
Em refereixo al punt de l'ordre del dia, del passat ple ordinari, que es referia a la proposta presentada per l'equip de govern, a instància del grup de Compromis, consistent en iniciar la tramitació necessària per el canvi d'empresa adjudicataria de la neteja d'edificis públics, de manera que deixaria amb tota probabilitat, de recaure en Marnet empresa de Suecana per a passar a fer-se càrrec l'empresa pública Aigües i Sanejament de Sueca.
Segons el Bloc, inspirador de l'idea, açò suposaria un estalvi de 30.000 euros. Fins aqui tot normal. Lo tragicòmic de la proposta venia en forma de excepció en l'ambit d'actuació de l'esmentada empresa pública. Es a dir que la mesura afectaria sols els edificis públics però deixant fora els col·legis (concretament el tres Carrasquer, Cervantes i Burguera) malgrat que l'inclusió d'aquests suposaria un estalvi afegit de 35.000 euros. La kafkiana explicació vendria de boca de la regidora Pilar Moncho, qui justificaba la proposta (agafeu-se fort que ve curva) en el fet de que l'inclusió del col·legis públics xocaria amb el regim d'incompatibilitat de la seua companya Teresa Ribes, treballadora fixa en la neteja a un del col·legis públics, atés que Aigües i Sanejament de Sueca absoveria els treballadors que Marnet dedica a aquest menester. Aleshores la pretensió era que quedaren fora els col·legis amb la finalitat de que l'esmentada regidora es lliurara de la incompatibilitat. Na Pilar Moncho es passava així pel l'arc del triomf l'estalvi de 35.000 euros (segons la seua propia justificació) de l'eràri públic en nom de la solidaritat.
Cal destacar que l'afectada, Teresa Ribes, en unes manifestacións molt dignes i assenyades manifestà la seua intenció de renunciar, si cal, al càrrec politic en tal de conservar el lloc de treball. Deia la sra. Ribes que de cap manera volia ser un problema i que ella ho tenia molt clar (una mica de seny que li transpassara a la seua companya, no li vindria mal).
La tendra mostra de companyerisme no tendria lloc, al capdavall, al incluir el psoe una modificació que variaba la cobertura, de manera que afectara a tots el edificis públics actuals i propers. Finalment acabaria aprovant-se la proposta modificada.
Si manca d'ètica i sensibilitat resultava la maniobra inicial per al contribuent, pitjor era per a Marnet, l'empresa que actualment s'encarrega de la neteja dels edificis públics. Esta empres desenvolupava la llavor en un règim peculiar, basat en la confiança mutua ajuntament-empresa, però el consistori no tingué la senbilitat ni l'ètica suficient com per avisar l'empresa adjudicataria abans, per el que es va assabentr al seguir el ple, davant la lògica sorpresa de la direcció.
Una vegada més
l'ajuntamentament donava una lliçó de com no es deuen fer les coses, per
a sorpresa de tots. O potser ja ningú es sorprenga. El dubte ara radica
en veure en que es converteixen les lloances que al ple avocà el govern
municipal cap la llabor de Marnet, actual concesionaria del servi de
neteja,doncs, segons manifestaren al ple, l'esmentada empresa havia
estat molt seriosa i la satisfacció de l'ajuntament pel compliment del
acord que ambdos tenien era total i absoluta. Ja vorem.

